(Llegir amb cantarella d’anunci) Vols estalviar-te 35€ al
mes? Jo et diré com! Sigues el teu propi entrenador personal, surt a trepitjar
i escollir el gimnàs que més t’agradi! Paisatges i vistes increïbles, silenci,
tranquil·litat, aire lliure i pur,... i graaatisss!!!
Bé, gratis, gratis del tot no, perquè si comencem a
comptar: unes bones bambes, unes malles que subjectin adequadament la
musculatura,... però aquest tema el deixarem per desenvolupar en algun altre
pròxim post ;)
Atenyem-nos a l’aspecte econòmic, afirmativament el
running surt a molt bon preu, no existeix quota fixa i el ritme el marques tu;
pel que fa a la vessant més personal, aprens a conèixer els teus límits,
descobreixes l’afany de superació i força de voluntat que creies no tenir. Dia
a dia, et sents més capaç, el que anomenaves “la pujada de la mort” ara és el
repte de fer-la més ràpida, o més a poc a poc canviant el moviment i la manera
de posar el peu en l’asfalt, resultant més intensa, i perquè no, al
finalitzar-la, donar-te la satisfacció de fer quatre bailoteos amb la música
motivadora que portes!
No us enganyaré, els inicis sempre són durs, no com la
teva musculatura i “xixes” vàries, precisament. A més, la teva capacitat a
aguantar és mínima, però l’important és començar a poc a poc, fent uns 20-30
minuts, acomodant el teu cos al ritme, a la sensació que aporta el córrer. Aquí
és on observes que tot, tot, tot i tot et fimbreja i de seguida t’adones que hi
has de posar remei i et repeteixes: Bé, bé, anem bé, anem per bon camí, hem
d’anar a córrer tres cops per setmana, aquestes pelleringues s’han de
transformar!!!
Comences a veure resultats, i sí, és aquí quan
t’enganxes! Et mires i t’agrada el que veus, perquè siguem sincers, la nostra
imatge ens importa, i comprovar que som capaços de modificar el que no ens
complau fruït del nostre esforç, esdevé un plaer altament gratificant. I no és
només l’apecte físic el que adquireix resultats positius; a nivell psíquic ens
desperta, ens ajuda a recapacitar i valorar les situacions viscudes, pensar en
el moment actual i de quina manera ens enfrontarem a elles, també, canviar la
perspectiva d’un problema; sembla que la ment es relaxa i podem atacar el que
ens provocava una lleugera angoixa.
Llegint aquest últim paràgraf em ve al cap la nova
virtuositat dels de Crackòvia, pinzellades
de realitat feta sketch dedicades a la moda de les persones que corren, anomenats
vulgarment los “tontos del chandal”, francament excel·lent! És fenomenal poder
riure’s d’un mateix, que últimament ens estem tornant un xic pellprims tots
plegats! Així doncs, estimats runners, com diuen aquests asos del gag, sortiu a
gaudir de la vostra experiència mística!!! Go, go, runners!!!
I bé, finalitzo la publicació d’avui avançant un bocí del
que serà el pròxim post: Introducció a una alimentació basada en aconseguir
resultats desitjats, si el nostre objectiu és la pèrdua de pes. I, també, algun “truco del mandruco” per enganyar al nostre
estimat cervell quan ens demana a crits endrapar alguna cosa que comença per
xoco i acaba per lata, en definitiva, aliments d’alt contingut calòric i greixos
saturats que vencen els nostres bons propòsits.
