UnA nova RUNNER

Tothom és benvingut, passeu, passeu!!! Però no us hi poseu gaire còmodes ni us apalanqueu, ja que iniciarem una aventura de plena activitat, on es presentarà un espai enfocat al gaudir d’una vida saludable, s’obre la porta al coneixement d’aquests “friquis” de malles ajustades i bambes que viuen pel córrer per córrer.

Tot i que aquesta afirmació no és del tot certa, temps enrere hagués assentit amb contundència en llegir-ho, però he descobert que el que va començar sent una obligació autoimposada es convertí en una manera de viure, en l’eina d’alliberament psíquica i física més potent mai vista. Sé que sonarà a pel·lícula o llibre d’autoajuda, qui vulgui comprovar-ho, està a les seves mans! O millor dit, a les seves cames!

Moviment, activitat, esport, vida activa,...són paraules que sonen molt bé i per aconseguir que també ens sentin estupendament no podem oblidar un altre gran concepte que quasi podríem dir que va donat de la mà, l’alimentació. La tan sentida frase “som el que mengem”, és un gran referent a tenir en compte, perquè realment és així. En l’actualitat, una gran part de la població ja duu a terme una alimentació més conscient, és a dir, l’escoltar-se a un mateix i escollir els aliments en funció de com els digerim, si experimentem algun símptoma de pesadesa, si ens fa mal alguna part del cos, si percebem que tenim més o menys energia,...

Des d’aquí també s’oferirà diversos posts relacionats amb una alimentació saludable, incorporant canvis en la dieta a partir d’aliments o productes més sans i alternatives per un consum beneficiós a nivell nutritiu, també es proposarà receptes i menús vegetarians, entre d’altres.

Vull deixar molt clar que parlo des del meu humil coneixement empíric, no sóc una triatleta, ni dietista, ni una xef; simplement em limito a portar uns bons hàbits, sense renunciar, de tant en tant, a un capritx.

I bé, crec que em deixo una part important, qui s’amaga darrere d’aquestes línies? Doncs una noia de 26 anys que un dia de juny del 2013 va començar a córrer i fins a dia d'avui no ha parat, sentí que existien petites coses que no rutllaven i que només ella podia canviar; investigà i trobà la solució: Una rutina constant que la fa ser lliure i feliç, això és el que viu pas a pas, quilòmetre a quilòmetre en l’asfalt, el bosc, o pels camins terrosos. Ui! Em sento com les grans bloguers de moda que tenim al nostre país, quina emoció! (mode ironia on).